L’arquitectura no comença amb un volum. Comença amb una línia.
Hi ha línies que delimiten. D’altres que connecten. A Spline House, una única línia és capaç de construir una casa.
Tot neix d’un gest continu que ressegueix la topografia sense imposar-s’hi. La línia ascendeix, descendeix, es plega i canvia de direcció seguint el relleu natural fins que, gairebé sense adonar-se’n, deixa de ser un traç per convertir-se en arquitectura.
L’envolupant emergeix del paisatge com si sempre n’hagués format part. Coberta, façana i terreny deixen d’entendre’s com a elements independents per esdevenir l’expressió d’un mateix moviment. No hi ha interrupcions; només una continuïtat que transforma el terreny en espai habitable.
Cada canvi de cota redefineix l’experiència del recorregut. Els espais apareixen de manera natural, les vistes es descobreixen progressivament i la llum acompanya el moviment d’una arquitectura que mai deixa de fluir.
Spline House reposa sobre la muntanya, i és la mateixa muntanya qui acaba dibuixant-la.
