El concepte d’aquest habitatge a Lloret de Mar, a la Costa Brava, neix de la dualitat del seu emplaçament. La parcel·la ofereix dues realitats molt diferents: d’una banda, el mar i les seves vistes, amb la vitalitat del carrer com a contrapunt; de l’altra, una vall boscosa, envoltada de muntanyes i lliure d’edificacions, on predominen la calma, el silenci i la privacitat.
L’encàrrec consistia a gaudir d’aquests dos paisatges sense haver de renunciar a cap d’ells. Per això, l’habitatge s’organitza situant cada ús en relació amb les condicions que necessita. Els espais que busquen llum, obertura i vistes es relacionen amb el mar, mentre que aquells que requereixen més intimitat i tranquil·litat s’orienten cap a la vall i el bosc. D’aquesta manera, l’arquitectura no només respon a les característiques del terreny, sinó que les converteix en una part essencial de l’experiència de viure-hi.
A aquesta manera d’entendre l’emplaçament s’hi suma una aposta per la sinceritat material. Els materials es mostren tal com són, sense revestiments innecessaris que n’amaguin la naturalesa. Esdevenen alhora expressió i acabat, aportant caràcter a l’habitatge a través de les seves textures i qualitats pròpies.
El resultat és una casa que troba l’equilibri entre dues maneres de viure el paisatge: la immensitat del Mediterrani i el refugi del bosc. Una arquitectura honesta, concebuda a partir del lloc i de la manera com els seus habitants volen viure’l.
