El concepte es basa en un requisit clar del client: volíem una casa de formigó vist. Amb aquesta premissa i entenent la plasticitat i la contundència del material, vam decidir treballar amb les seves característiques pròpies.
Així doncs, el concepte gira entorn del mateix procés constructiu. Per construir murs i forjats de formigó cal utilitzar uns motlles anomenats encofrats, on el formigó líquid es solidifica adoptant la seva forma. Aquest procés és habitual en qualsevol edifici de formigó, però en aquest cas vam voler donar-li un valor afegit: personalitzar l’encofrat perquè la textura d’aquesta casa fos única respecte a altres construccions similars. Per aconseguir-ho, vam fresar una a una les planxes de fusta de l’encofrat per generar un relleu singular que deixés la seva empremta al formigó, creant així una pell irrepetible.
A la segona planta, on es troben les habitacions, vam voler remarcar el canvi d’ús i el procés constructiu simulant que les planxes de l’encofrat no havien estat retirades d’aquella façana. Això ens permetia mostrar en un mateix pla el positiu i el negatiu: les planxes de fusta i la marca que aquestes deixaven al formigó.
Finalment, per protegir la fusta, generar ombres, millorar l’eficiència energètica i reforçar l’efecte brutalista del material, vam dissenyar una segona pell que sobresurt del perímetre de la planta primera. Aquesta estructura funciona com una visera que es podria posar i treure.
El formigó no es limita a la façana, sinó que s’integra també a l’interior, on l’estructura es manifesta de nou, creant una continuïtat entre l’interior i l’exterior. Gràcies als finestrals que es recullen dins dels murs, la planta baixa es pot obrir completament i transformar-se en un magnífic porxo a l’aire lliure.
