El concepte de l’habitatge es basa en dos eixos principals: un que divideix les funcions, separant la zona de dia de la zona de nit, i un altre que articula les comunicacions.
Aquests eixos, tant el de circulació com el d’usos, es remarquen en les cobertes, fent créixer els volums per sobre d’ells i dotant l’habitatge d’una identitat pròpia.
El resultat és un habitatge modern, on les formes són la conseqüència directa dels usos i funcions i no de capritxos de disseny.
