En aquest habitatge situat a Mataró, l’arquitectura es construeix a partir d’un sistema de murs que es desplacen i s’alternen, generant una composició que trenca amb la rigidesa habitual de l’habitatge aparellat.
Aquests murs no només estructuren la façana, sinó que defineixen espais, generen privacitat entre habitatges i construeixen un ritme arquitectònic que aporta identitat al conjunt. El seu lleuger desplaçament permet fragmentar l’escala de l’edifici i evitar la lectura d’una repetició simètrica.
Al mateix temps, aquesta estratègia manté interiors amplis, lluminosos i d’una gran qualitat espacial, on les grans obertures connecten l’habitatge amb el jardí i amb les vistes al mar.
El resultat és una arquitectura on estructura, privacitat i composició s’integren en un mateix gest, transformant una tipologia repetitiva en un conjunt amb caràcter propi.
