El projecte parteix d’un repte clar: un fort pendent de terreny i una edificació d’ampli volum. Davant d’aquest escenari, l’objectiu és clar: convertir cada racó disponible en una oportunitat, en un espai viu, útil i ple de caràcter.
L’arquitectura s’articula mitjançant una peça ceràmica de 20×20 cm que es repeteix en tots els buits de l’edifici. Aquest element, aparentment senzill, es converteix en el gran protagonista. En un dels patis, aquesta peça actua com a gelosia, filtrant la llum, creant ombres canviants i protegint el pati secundari del sol intens.
El resultat és una experiència sensorial on cada espai parla, cada ombra es mou, i la pell de l’edifici travessa límits: penetra cap a l’interior en certs punts, creant una continuïtat matèrica i visual entre l’interior i l’exterior.
