Enfrontada al blau del mar, aquesta vivenda interpreta el paisatge com a matèria primera. Una arquitectura que s’assenta sobre la pedra del lloc, arrelant-se al pendent amb naturalitat, mentre s’obre amb determinació cap a l’horitzó.
La planta baixa, revestida amb pedra mediterrània, estableix una connexió directa amb la terra. A sobre, un volum blanc, net i serè, flota amb lleugeresa, capturant la llum i emmarcant les vistes. Aquesta dualitat —tradició i modernitat— defineix l’ànima del projecte: una llar que ret homenatge al patrimoni mediterrani, sense renunciar a una estètica actual, sòbria i essencial.
La materialitat, la proporció i la relació amb l’entorn fan d’aquesta casa no només un espai per viure-hi, sinó una manera d’estar en el paisatge.
